Entrevista al Sr. Agustí Piferrer i Canals, assegurat d’Assistència i pacient del Servei d’Oncologia.

• Fa anys, va rebre un diagnòstic de càncer i ha patit un procés de còlon, amb metàstasis de fetge i pulmó. Avui està recuperat i les anàlisis surten bé. Sense oblidar el cop, com ho recorda i encara el futur?
  Hi ha moltes malalties, però només una amb el nom ja espanta: el càncer. Recordo quan em van comunicar que tenia un càncer de còlon com si fos ara, és un moment molt dur. Penses que a tu no et pot passar, que és cosa dels altres... Però de seguida vaig veure la llum i vaig pensar que, com molts altres, ho superaria. Avui encaro el futur molt animat, amb una família fantàstica, amics sensacionals i un equip de metges i auxiliars que són una meravella, en l’aspecte professional i personal. M’han salvat la vida.
   
• Per la proximitat i implicació de l’equip, s’hi creen forts llaços emocionals i humans. En una situació així, què vol dir ser d’Assistència?
  Ser d’Assistència té un pes incalculable. Des del personal d’atenció a l’assegurat fins al d’infermeria o els metges, tots saben què han de fer en cada moment en el camp professional, però el que és essencial és el contacte humà i com et fan sentir “de la família”. Per a ells sóc “l’Agustí”. Psicològicament, fan un treball excel·lent i considero que això és molt important per a nosaltres.
   
• El pacient de càncer necessita que el metge el miri als ulls en lloc de la pantalla de l’ordinador o les anàlisis. A la sanitat privada, el tracte proper és encara més manifest. Com és aquesta relació des del seu punt de vista?
  El tracte amb el personal mèdic no pot ser millor. Tant al Servei d’Oncologia com amb els cirurgians, el tracte sempre ha estat molt agradable i d’una gran professionalitat i transparència. M’han fet sentir molt proper a ells.
   
• Pensant en la incidència del càncer a Catalunya (cada dia hi moren 28 persones de càncer, és a dir, més de 10.000 a l'any), Assistència va crear el Servei d’Oncologia, amb un equip multidisciplinari i tots els avenços de la tecnologia mèdica. Quina valoració en fa?
  N’he parlat amb gent que ha patit càncer o que té algun familiar amb càncer i hem arribat a una conclusió: els que pertanyem a Assistència som uns privilegiats. Comptem amb unes instal·lacions noves i modernes, un equip de metges molt ben preparats i tècniques pioneres en el món de l’oncologia.
   
• Considera molt important que el pacient de càncer tingui a prop gent que hagi tingut qualsevol tipus de càncer i l’hagi vençut. És l’element que creu essencial per afrontar i superar la malaltia?
  Aquest és precisament el meu objectiu: constituir una associació de persones que han patit un procés cancerós per poder ajudar pacients i familiars que estiguin patint un d’aquests processos. Tenim bons centres i metges excel·lents, però també són de vital importància l’afecte, la confiança, el suport i el testimoniatge de qui està o ha estat en un procés similar. Molèsties de la quimio? Cauran els cabells? És normal tenir descomposició? I insomni? Les respostes són diferents quan surten d’una persona que, com tu, ja hi ha passat. I compartir-ho amb algú que ara es troba bé dona molta moral.
   
• Quina és l’experiència o el moment més emocionant i gratificant que ha viscut en aquests últims anys en què ha s’han succeït el diagnòstic, el tractament i la superació de la malaltia? I quins són els seus plans per al futur?
  El millor és quan et diuen que tot va molt bé i que els controls s’aniran espaiant de mica en mica, que les anàlisis són bones i que els darrers TACs no detecten res anòmal en l’organisme. Ho vius amb molta alegria, amb la família i amb el personal del Servei d’Oncologia. Futur? Gaudir dels meus nets, en Max i en Theo, i de la vida de jubilat amb la meva Montse i la resta de la família.