• Fa 6 anys va ser mare de bessons: en Georg i l’Ona. Després d’un embaràs de risc, viscut intensament, com va ser l’arribada de la maternitat?

Doncs tot va ser molt sobtat i també molt dur, perquè no ens ho esperàvem tan aviat. Em vaig posar de part abans dels 6 mesos de gestació. Després d’uns dies de repòs per intentar retardar el part, i a les 26 setmanes d’embaràs, vaig tenir els meus fills amb menys d’un quilo de pes cadascun.

• Els seus fills van ser prematurs extrems, van passar un temps a la incubadora i van ser atesos pel Servei de Pediatria i Neonatologia de l’Hospital de Barcelona. Durant aquells dies, el centre i l’habitació per a acompanyants es van convertir en una segona casa per a la seva família. Des de la distància, com valora aquella etapa?

Els metges ens van alertar dels riscos evidents d’un part tan prematur, cosa que ens feia viure cada dia sense mirar més enllà. El magma d’emocions era ingent, però la professionalitat del personal mèdic ens donava molta confiança i ens ajudava a ser positius a mesura que passaven les setmanes. Al final, hi vam passar quasi quatre mesos i allà es van crear amistats que encara perduren, tant amb el personal sanitari com amb altres pares en situacions similars.

Les facilitats que et proporciona Assistència a nivell logístic (habitació i àpats per a acompanyants, equipaments...) quan estàs en una situació d’acompanyament d’un malalt són extraordinàries i et faciliten la duresa del moment, perquè no te n’has de preocupar. A més, són d’una qualitat indiscutible.

• Des del punt de vista humà, per la proximitat i implicació de l’equip, durant el dia a dia es creen forts llaços emocionals. De forma preventiva, els seus fills visiten els metges d’Assistència i de l’Hospital per fer els controls de pediatria habituals en casos com els seus. Com s’hi troben?

Les visites de control posteriors a l’alta de l’hospital donen una gran tranquil·litat en el pla mèdic, perquè saps que el pediatre coneix bé els casos de prematuritat, et treu dubtes, fan un seguiment periòdic de l’evolució del nadó i t’acompanyen durant els primers mesos de grans inseguretats a casa. Tant en aquest període com en el d’ingrés, la informació que rebíem era extensa i acurada.

A nivell relacional, hem trobat professionals emocionalment implicats, humanament molt íntegres, honestos i tècnicament molt competents.

• Gairebé 3 de cada 4 parts d’Assistència són a l’Hospital de Barcelona, que ha renovat recentment tota l’àrea maternoinfantil per fer-la més còmoda. L’ha pogut visitar? Quina valoració en fa?

Hi vaig estar quan vaig ser mare i la transformació és magnífica, les instal·lacions actuals són molt modernes, àmplies, agradables i acollidores.

• Com a mare, quina recomanació faria a les dones que ho seran en el futur per millorar l’experiència que els ha d’arribar? I a Assistència i l’Hospital de Barcelona, què els diria? S’imagina ser assegurada d’alguna altra companyia que no fos Assistència?

A les futures mares els diria que, si trien l’Hospital de Barcelona per donar a llum, tenen assegurat un quadre mèdic extraordinari, unes instal·lacions i uns mitjans punters per la cura dels seus fills.

Els metges i infermeres de l’Hospital de Barcelona van salvar la vida dels nostres fills en diverses ocasions en aquell període. El nostre agraïment, reconeixement i confiança és immens i de per vida. Assistència és la nostra mútua.