• L’octubre passat va fer 100 anys. A grans trets, com es presentaria a vostè mateix.

Sempre he estat una persona molt activa en l’àmbit professional, excursionista i soci del FC Barcelona, col·leccionista, home de família i amb molts bons amics... Però, sobretot, estic satisfet d’haver donat sang fins a 132 vegades (gairebé 66 litres), des dels 18 anys, comptant només els cops que apareixen registrats. Dono sang perquè és una manera de donar salut i un acte solidari i de generositat. A casa em van inculcar el deure d’ajudar el proïsme.

• En termes de salut, vostè va optar fa ja 35 anys per Assistència. Per què? Quina valoració en fa?

El meu germà em va recomanar l’entitat i tota la família ens en vam fer, també els meus fills i nets, que són nascuts a l’Hospital de Barcelona. Tant jo, amb 100 anys, com la meva esposa, amb 97, estem molt bé per la nostra edat. La veritat és que n’estem molt contents.

• Aquest hivern la Montserrat, la seva esposa, ha patit una fractura de fèmur i ha hagut de passar un temps a l’Hospital de Barcelona, a causa d’algunes complicacions. Ara es troba molt millor i, ja a casa, continua la fase final de la recuperació. Com a usuària del PAPPA, els serveis mèdics l’atenen a domicili, evitant desplaçaments i maldecaps.

Efectivament, a casa hi estem tan bé com sempre i, si ho necessitem, com a part del seguiment rutinari, rebem el metge i la infermera, que controlen el que calgui. Jo passo temps posant ordre en les meves col·leccions de segells, postals i ampolles en miniatura, i la Montserrat pinta i toca el piano, i rebem les visites dels nostres éssers estimats.

• Avui dia la medicina ha experimentat avenços extraordinaris i la qualitat de vida de les persones de més edat ha millorat moltíssim. Havent exercit com a sanitari durant la Guerra Civil, i com a pioner de la donació de sang, es pot dir que vostè sempre ha tingut un lligam especial amb l’atenció sanitària.

La guerra va ser una experiència de les que marquen la vida. Un dia, mentre recollia un company ferit, van llençar una granada que va explotar a tocar d’on jo era i de resultes d’allò tinc una gran cicatriu al costat esquerre del crani. Vaig donar sang per primer cop al front republicà de l’Ebre i, arran d’aquesta experiència, durant dos anys vaig ajudar recollint i curant ferits. No hi havia mitjans: portàvem la sang a l’hospital de Gandesa en pots de vidre i me’n treien fins a dos cops al mes! En acabar el conflicte, després de tornar a Barcelona, em van reclutar de nou i vaig passar tres anys més de soldat, aquest cop a Burgos, on també vaig fer de sanitari.

• I, després d’una llarga vida, en la seva maduresa ha invertit molt de temps a promoure la donació de sang, com a acte altruista.

He participat i ajudat a organitzar diverses maratons de donació de sang, vaig ajudar el Dr. Lluch de l’Hospital de Sant Pau a posar en marxa una associació de donants voluntaris... Fins i tot l’any 1976 vam aconseguir que Correus emetés una sèrie de segells per animar la donació de sang a tota Espanya. Ho he viscut com un acte normal, un hàbit de salut... Igual que som d’Assistència, a la meva família tots són donants de sang, fills i nets.