• Fa anys que sou d’Assistència, que us acompanya sempre en les vostres vides. La vau escollir sabent que és una organització dels metges?

L’Andrea és d’Assistència des que va néixer, perquè els seus pares també en són: quan inesperadament n’han hagut de fer ús, el resultat no podria haver estat millor. Al casar-nos, jo també vaig ser conscient que havia de cobrir les meves necessitats en salut i no vaig dubtar-ho. Tenia una lleugera idea sobre el model de cooperativisme d’Assistència i em va semblar interessant, una alternativa professionalitzada a altres companyies enfocades només als beneficis.

• Andrea, vas estudiar Odontologia i el 2013 vas entrar al Programa de Beques d’Assistència. Què et sembla que aposti per la millora contínua dels professionals de la salut?

Amb 25 anys, acabats els estudis i en plena crisi econòmica, la situació no era gens fàcil. Treballava des que vaig acabar la carrera, però em va semblar que la meva formació en cirurgia era insuficient. Vaig decidir fer un postgrau i sense la beca d’Assistència potser no hauria estat possible. Avui dia, si no es destinen prou recursos públics a la qualificació professional, és fantàstic que empreses amb ànima com Assistència ens donin un cop de mà. Al cap i a la fi, és bo per aconseguir una millor atenció per a tothom.

• Quan vau decidir fer créixer la família, com va anar l’embaràs?

L’embaràs de l’Andrea va ser força normal, tot i que no es va trobar gens bé, amb vòmits fins al cinquè mes. Però es va sentir molt acompanyada per l’equip de ginecologia d’Assistència i, al final, tot va anar bé. Teníem moltes ganes de ser pares i la sort ens va somriure amb l’Aurora, que va néixer sana i sempre ens ha deixat dormir força.

• I, arribat el moment, l’Hospital de Barcelona va acollir el part. Les mares diuen que es tracta d’un moment inoblidable a la vida. És així?

L’experiència va ser immillorable des de l’ingrés, amb la llevadora, l’Àngels Ribó, i la resta de l’equip. Preferíem no saber si seria nen o nena i el moment més emocionant de la nostra vida va ser quan la Dra. Suy va mostrar-nos la petita i va dir: “És una Aurora!” A la planta maternoinfantil el personal és excepcional, de tracte molt respectuós amb cada tipus de criança, t’ajuda a entendre el teu nadó amb molta tranquil·litat i, sobretot, et prepara per l’arribada a casa. Sempre recordarem l’equip d’infermeres. A més, les habitacions de l’Hospital de Barcelona són molt més maques i còmodes que en molts hotels on hem estat! I també vam fer ús del Programa NADO, amb una infermera que ve a casa i t’ajuda amb dubtes sobre banyar el nadó, com dormir, com menjar...

• L’Aurora ja té 5 mesos i us aneu acostumant a la nova situació. Com han canviat les vostres vides?

És una nena molt bona, dorm i menja molt bé. Un dia es va posar malalta i vam avisar el metge del SUD, que va arribar de seguida i la va atendre súper bé. Quan pateixes per ella, encara que passi ràpid, t’adones que les prioritats a la vida canvien i veus les coses amb uns altres ulls. Sona a tòpic, però convertir-nos en pares és una de les coses més boniques que ens ha passat mai, potser perquè l’Aurora ens ho ha posat molt fàcil. Ens encanta fer excursions de muntanya i ara les fem els tres: amb 2 mesos ja havia pujat a Malniu, també la portem a piscina i s’ho passa molt bé.

• Parlant d’esport. El David i 47 persones més d'Assistència van guanyar al juny el sorteig del YouPlay al Camp Nou. Com va ser?

Ell s’ho va passar com un nen, i jo també, animant des de la grada i fent fotos en tot moment per deixar constància d’un moment únic. Trepitjar la mateixa gespa que el Messi amb la seva filla de 19 dies! Va ser un dia rodó i inoblidable.