Entrevista a Adolfo Herrero, assegurat d’Assistència Sanitària.

• La pandèmia de COVID-19 ha portat el món a una situació inèdita d’emergència sanitària. Els mesos de març i abril, en plena corba ascendent de casos, es van viure moments difícils en el nostre entorn. Com va començar tot en el seu cas?

El dia 1 d'abril vaig ingressar a l'Hospital de Barcelona. Previ a això, els quatre dies abans no em trobava bé: no tenia gana, no em podia prendre ni un got d'aigua, vaig tenir puntes de febre... I a mi anar al metge o a l'hospital em costa. Però la meva dona i el meu fill van insistir-hi, em van ficar al cotxe i em van portar a l'Hospital de Barcelona.

• En 50 dies l’Hospital de Barcelona va atendre 600 pacients de COVID-19 d’Assistència Sanitària. Com van ser els seus primers moments després de l’ingrés?

Va ser arribar a Urgències i em van cridar al moment. Vaig arribar que em costava respirar i estava malament i, com que tampoc m'agraden els hospitals, això ho va fer tot una mica pitjor. D’Urgències em van portar a la cadira de rodes i de la cadira, al box. Allà van començar a explicar-me la medicació que em donarien i també em van posar una via per a més medicació. En poc temps ja era a l'habitació.

• Per poder fer front a l’elevat volum de casos, l’Hospital de Barcelona i Assistència Sanitària van adoptar algunes mesures, com la reprogramació de l’activitat quirúrgica no urgent. D’aquesta manera, la capacitat de les instal·lacions es va incrementar i es van poder atendre totes les persones que requerien atenció. Com va ser l’estada a l’Hospital de Barcelona?

L'habitació gairebé és com un hotel. Vaig estar molt bé, de meravella. Els matins amb sol i els capvespres... Va estar tot fantàstic. El personal sanitari, sense comentaris. Venien cada dues hores a fer-me proves. Al matí, el personal de neteja amb un somriure. També les infermeres i el doctor. Tot i que els veia poc, perquè anaven molt protegits. Va ser realment una experiència súper agradable, dins del que és estar en un hospital i de la gravetat de la situació.

• Des del seu punt de vista, què més destacaria de l’atenció rebuda?

Jo em dedico a la restauració i, com que porto el restaurant de tota la vida de la família, per a mi el menjar és important. Sempre s'ha sentit com de malament es menja als hospitals... Doncs no: a l'Hospital de Barcelona s’hi menja molt bé. A mi, el menjar de l'Hospital de Barcelona em va ajudar a recuperar el gust i l'olfacte. Excepte dos dies que es va repetir la sopa de pistons, tot va estar genial. La carn, el peix... Tot i ser un hospital, un lloc en el qual es cuina per a molta gent, de veritat que va ser fantàstic. Aprofito per felicitar el xef de cuina i tot el seu equip.

• I als equips mèdics i assistencials, quin missatge els voldria donar?

No tinc paraules per expressar l’agraïment que sento. En un dels moments més difícils de la vida de qualsevol persona, enmig d’una crisi sanitària mundial, van aconseguir que estigués com a casa, em vaig sentir molt bé. I a la resta d’assegurats i assegurades d’Assistència Sanitària els diria que, quan no us trobeu bé, quan vegeu que us falta alguna cosa que fa que no estigueu bé, aneu a l'hospital. I si és l'Hospital de Barcelona, ​​molt millor.

• I ara, què?

A casa, ja recuperat, tornant a poc a poc a la vida normal i amb el convenciment que he estat afortunat de superar la COVID-19 i haver estat atès de la millor manera possible. Gràcies!